Es Rossells

Es Rossells: rere la murada d’un poblat de fa més de dos mil anys.

Important: la visita a Es Rossells requereix sempre inscripció prèvia, ja que el jaciment es troba dins una finca de titularitat privada i l’accés es realitza mitjançant un codi. Actualment les visites encara no estan habilitades. Quan el sistema d’accés entri en funcionament, podreu gestionar la visita des d’aquesta mateixa web.

Es Rossells conserva un dels conjunts més monumentals de la prehistòria de Felanitx. Una gran murada ciclòpia envolta un poblat de gairebé 7.000 m² i converteix la visita en una oportunitat excepcional per entendre com les comunitats de l’edat del ferro organitzaven, protegien i representaven el seu espai.

La murada, de planta aproximadament ovalada, està construïda amb enormes blocs de pedra col·locats en sec, sense argamassa. En alguns sectors, especialment a la façana oest, encara es pot apreciar la qualitat de la construcció: grans pedres encaixades amb precisió i trams que superen els 2,5 metres d’alçada. Més que una simple barrera, aquesta obra monumental delimitava el poblat i marcava de manera molt visible la frontera entre l’interior i l’exterior.

Aconsellam iniciar el recorregut pel portal oest (1), el més monumental dels tres accessos originals coneguts. Travessar-lo permet entendre que entrar al poblat no era un gest qualsevol: els portals eren espais de pas i de control, dissenyats per regular la relació entre la comunitat i el territori que l’envoltava.

Una vegada dins, seguiu sempre l’itinerari indicat. La vegetació que ocupa bona part del recinte contribueix a crear una atmosfera molt especial, però també fa que algunes estructures siguin més difícils d’identificar.

Durant el recorregut passareu devora les possibles restes d’un talaiot (2), posteriorment transformat i reutilitzat com a forn de calç. Aquesta superposició ens recorda que Es Rossells no va quedar abandonat i intacte després de la prehistòria: l’espai continuà essent utilitzat i transformat al llarg dels segles.

Més endavant arribareu al portal nord-est (3). El seu llarg passadís i les estructures que s’hi adossen mostren fins a quin punt els accessos formaven part de l’organització del poblat. No eren simples obertures a la murada, sinó espais pensats per ordenar i controlar l’entrada i la sortida.

A poca distància hi trobareu les restes d’un possible santuari postalaiòtic (4). La seva presència ens recorda que l’interior del recinte no estava dedicat únicament a la vida quotidiana: alguns espais haurien pogut acollir també pràctiques rituals i moments de trobada comunitària.

Però Es Rossells és més que el poblat que avui podem recórrer. A la mateixa finca s’han documentat altres restes —navetes, coves i diverses estructures arqueològiques— que mostren una ocupació molt més llarga del territori, des de l’edat del bronze fins, com a mínim, a època romana.

Recórrer Es Rossells és, per tant, entrar en un paisatge arqueològic complex, construït i transformat durant segles, en què conviuen habitatge, defensa, ritual, memòria i usos posteriors.